eva freixa

Jellyfish

2011-08-15T18:28:00.000+02:00

Nyandú amb accent a la Ú.

2011-07-14T01:43:00.000+02:00

Ja han passat uns mesos, des d'aquell dissabte 5 de febrer en que Cal Toni estava ple de gent. Tots esperavem el debut de Nyandú.

Des d'aleshores han seguit creixent i arribant cada dia a més persones. Han aconsseguit situar "Un indret Privilegiat", en 5ª posició de top general del Myspace Espanya i el concurs Sona 9 els ha escollit com un dels 18 classificats que pasen a la segona fase

Si no has escoltat Nyandú pots fer-ho al seu myspace !

I si t'agraden els pots votar fen clic aquí!

4th July. Independence day!

2011-07-08T22:31:00.001+02:00

Dia de barbacoa, al pur estil Americà. "Perritos calientes", haumburgueses, carn a la brasa, cervesa... I com no, els famosos focs artificials del 4 de juliol!

En un petit i privilegiat jardi de Weehawken, New Jersey, amb vistes a Manhattan. Acompanyada d'unes persones maravelloses que et fan sentir com de la pròpia família.

First views of New York !

2011-07-01T22:24:00.001+02:00

Primeres instantànies de New York des de l'iPhone. Molt per veure i descobrir !

Vistes de Manhattan & Brooklyn Bridge.

Nyandú. Un trio ben familiar !

2011-06-01T15:44:00.000+02:00

El món està ple d'indrets privilegiats, i la Campaneria és un d'ells.
Aquí, Nyandú, va grabar fa uns dies el seu primer EP.

D BrunA ...

2011-05-19T18:02:00.000+02:00

La seva emoció en veurem em fa sentir viva, com poques coses.
Adoració mútua.

Roma...

2011-05-19T01:02:00.000+02:00

Roma, maig 2010.

2 anys després...

2011-05-18T20:02:00.000+02:00

he decidit que era hora de "reactivar" el blog... una decisió poc meditada, però espero que no es quedi en aquest petit impuls!

Així, apreto de nou el botó de publicar, amb aquest indret privilegiat que sempre m'omple d'energia, ..després de 2 anys.

Menorca, maig 2009.

Tocant el buit...

2008-10-08T01:04:00.006+02:00

Entre aigua salada i neu verge de les altes muntanyes, un allau de circumstàncies i contrasts en molt pocs dies. Descobrint un país que m'enamora dia a dia, ple de riquesa natural i cultural.

El cim de l'Iztaccíhuatl (5000m) i les paradisieques platges de la Costa de Oaxaca (Pacífic).

34 dies després...

2008-09-08T00:24:00.008+02:00

Els dies passen a la velocitat de la llum quan tot és nou.

Després de una primera setmana de cansament interminable, doncs no és fàcil adeptar-se a una ciutat com Puebla, situada a 2.200m d'alçada. Corres 300m i sembla que hagis fet tota una marató. I a això suma-li 7 hores de diferència horaria.

En un país tant diferent al nostre cada passa, cada obrir i tancar d'ulls t'aporta noves olors, sensacions, paisatges... Noves persones i cultures, que et fan veure que el món en què es redueix la nostra vida quotidiana és ben petit.

32 dies després de posar els peus a Mèxic he conegut paratges i persones ben diferents. Des dels petits pobles d'Atlixco i Huamantla, (on celebren unes festes comparables als ST.Fermines de Pamplona) a la gran ciutat de DF i la maravellosa ciutat que m'acull Puebla.

El què més em cautiva és la calidesa i gentilesa de la gent. Des del primer dia m'he sentit com a casa tot i estar ben lluny. La gent es preocupa i t'ajuda amb tot el què estigui al seu abast, sense esperar res a canvi. I el menjar... mmm.. crec que tornaré amb 10kg més!! Mèxic és el paradis de la gastronomiaa!!! Els carrers fan olor de "Tortilla", i em passaria el dia menjant! Sincronizadas, tacos al pastor amb formatge (sempre!), Tamales Oaxaqueños, quesadillas, Enchiladas i Frijoleeees!!!

Aquest cap de setmana he estat per segona vegada a la capital, situada a dues hores al Nord de Puebla.

La primera vegada que vaig sortir del metro i vaig descobrir el Zocalo davant meu, la pell se'm va posar de gallina. És increiblement gran i en alçar la mirada descobreixes la gran bandera de Mèxic, que sobre vola just al centre del Zocalo.

DF és una de les ciutats més riques (en quant a riquesa cultural) i poblada del món, al meu parer. Caminar pels petits carrers o grans avingudes de la metropòli, t'aporta mil ciutats en una de sola. Cada cantonada és un petit paradís, de vegades agradable altres, tot el contrari.

Crepuscle

2008-07-28T19:31:00.004+02:00

La llum, el factor més important.

La base del meu projecte.

Tants mesos esperant el 5 d'agost i ara em sembla impossible... d'aquí a tant sols deu dies agafaré un avió amb destí Mèxic.

La ciutat de Mèxic serà on posaré el peu a terra per primera vegada a l'altra costat de l'oceà, per dirigir-me de moment a Puebla, on viuré, com a mínim, els pròxims dos mesos. Després el destí anirà decidint cap a on m'encamino. El meu propòsit és recorrer el sud de Mèxic (veracruz, oaxaca, chiapas, tabasco, i la península de Yucatán), un territòri carregat d'història i llegendes.

Segurament, (a no ser, que una onada d'inspiració i motivació divina sobre voli el meu petit cervell) la pròxima vegada que escrigui al bloc serà des de terres mexicanes.

Raó Vs Lògica

2008-07-05T16:14:00.014+02:00

Sota aquest títol, s'ha realitzat una sèrie d'imatges donant una nova funcionalitat a objectes d'ús diari que podem trobar en diferents racons de les nostres vides. Aquests elements s'han extret del seu “àmbit natural” i se'ls ha donat una nova funcionalitat

La temàtica és diversa, però les imatges segueixen un mateix fil conductor: La Descontextualització i la Nova funcionalitat.

En aquestes imatges raó i lògica es barallen i/o s'oposen entrant en un debat de quina de les dues és verdadera. Ja que la raó presenta uns arguments davant la funcionalitat d'aquests objectes i la lògica uns altres. Quina és la certa depèn de l'argument de cadascú.

Darrera aquestes imatges hi ha un clar referent històric. La idea d'aquest treball es desenvolupa a partir d'una current artística: EL DADAISME.

El Dadaisme o moviment "dadà", surgeix a Zurich durant la Iª G.M. com a rebuig a l'histerisisme absurd del món "racional del moment. Els seus seguidors eren persones que s'oposaven a la política, a la guerra, al maquinisme i a la lògica racional.

Expresen la seva visió del món i de l'art a trravés d'una sèrie d'accions destructives, impregnades d'un sentit de l'humor imaginatiu i crític.

els seus màxims seguidors en el camp de l'art són Kurt Schwitters, Stieglitz, Hans Arp i Marcel

Duchamp...En el camp de la fotografia Man Ray n'és el principal representant. El dadaisme però és un moviment que va molt més enllà del camp artístic (pictòric/plàstic). És presenta, també, en la literatura i varis col·lectiu de l'època.

"Fountain", de Duchamp; 1917.

Obra que ha passat a la història com a símbol del moviment dadà.

Rocaguinarda

2008-06-11T17:13:00.004+02:00

Mas Rocaguinarda/Oristà / juny 08

Últim treball de l'assignatura "Contemporary Sublime". Una assignatura que m'ha retornat les ganes d'agafar la camera un altra vegada i plesmar tot allò que passa pel meu entorn.

No s'han complert les espectatives prèvies de la imatge, però ho seguiré intentant... cada vegada que hi torno l'espai m'aporta noves imatges i sensacions.

Un lloc màgic fins hi tot un xic tenebrós.

2008-05-13T17:09:00.003+02:00

Fornells/Menorca/Oct'07

Menorca...
una ventada d'aire fresc, m'aniria bé en aquests moments.

Aquest any, però, no podrà ser, hauré d'esperar uns mesos més... De moment el Bitllet que obra les portes al somni mexicà ja és a la meva mà... només falta un poc més de 2 mesos. Ara queda el què sembla que hauria de ser fàcil, però se'm resisteix i és la base de tot plegat... el "tema del PFC", últimament unes paraules inpronunciables.

2008-03-06T12:45:00.005+01:00

Jüdisches Museu Berlin/ febrer '07

Obra de David Libeskind
Repugnància.Fred.Marginació.Por....Mil sentiments i emocions et passen per la pell en viatjar a través de les parets d'aquest museu.
L'arquitectura no concep només la seva funció bàsica. Les altes parets de formigó, i la grandesa i contrast dels espais et transporten a uns altres temps on abundava l'angoixa, la impotència i la manca de llibertat.
Llavors t'adones de tot el què tens i de lo simple que hauria ser viure i ser feliç.

2008-02-19T21:30:00.002+01:00

La Torre/febrer2008

Sempre hi ha llocs on trobar la calma.

Primeres sessions amb la D300, m'encanta. Potser ara torna la motivació!

dijous

2008-02-15T00:53:00.004+01:00

Avui.

Que seria de mi, de nosaltres, sense aquests vespres de dijous?¿

Expulssió del mal estar acumulat durant la setmana, força explusiva per treure de dins tot el què et fa sentir poc bé...

Seguit d'un sopar per parlar d'idees, projectes, il·lusions, desigs... els més amagats i moltes vegades poc tangibles, ara mateix lluny del nostre abast. Però hi són i això és el que compta... un dia... potser un dia molt llunyà de segur que els complim... pq. som uns motivats... però d'idees en tenim!

Perquè això és el què ens fa sentirvius i llunyans de la rotina del dia a dia.

Dijous.

Dijous al vespre és un dels dies més esperats de la setmana.

2008-01-11T01:24:00.000+01:00

Cala Montgó/L'Escala, maig 2006.

No hi ha límits, ni falses esperances, tan sols el balanceig que arriba i se'n va, emportant-se les pors i els ressons del què ens envolta.

Els primers raigs de llum em fan palpar la roca, ara el balanceig és dubte i alguna diminuta gota d'esperança.

.Esperança efímera.

2008-01-04T00:34:00.001+01:00

Aiako Herria/Euskadi, octubre 2007.

Tothom hauria de passar una nit de la seva vida a Arritxulo, entre boires i escletxes de llum... tot un paradís.

Després d'una nit tranquila, ens vem despertar enming de la boira, i ja despedint-nos del lloc vam topar amb

aquesta bonica estampa.

Uns dies perfectes.