Jüdisches Museu Berlin/ febrer '07

Obra de David Libeskind
Repugnància.Fred.Marginació.Por....Mil sentiments i emocions et passen per la pell en viatjar a través de les parets d'aquest museu.
L'arquitectura no concep només la seva funció bàsica. Les altes parets de formigó, i la grandesa i contrast dels espais et transporten a uns altres temps on abundava l'angoixa, la impotència i la manca de llibertat.
Llavors t'adones de tot el què tens i de lo simple que hauria ser viure i ser feliç.

La Torre/febrer2008

Sempre hi ha llocs on trobar la calma. 

Primeres sessions amb la D300, m'encanta. Potser ara torna la motivació!

dijous

Avui.

Que seria de mi, de nosaltres, sense aquests vespres de dijous?¿

Expulssió del mal estar acumulat durant la setmana, força explusiva per treure de dins tot el què et fa sentir poc bé...

Seguit d'un sopar per parlar d'idees, projectes, il·lusions, desigs... els més amagats i moltes vegades poc tangibles, ara mateix lluny del nostre abast. Però hi són i això és el que compta... un dia... potser un dia molt llunyà de segur que els complim... pq. som uns motivats... però d'idees en tenim!

Perquè això és el què ens fa sentirvius i llunyans de la rotina del dia a dia.

Dijous.

Dijous al vespre és un dels dies més esperats de la setmana.

Cala Montgó/L'Escala, maig 2006.

No hi ha límits, ni falses esperances, tan sols el balanceig que arriba i se'n va, emportant-se les pors i els ressons del què ens envolta.

Els primers raigs de llum em fan palpar la roca, ara el balanceig és dubte i alguna diminuta gota d'esperança.

.Esperança efímera.

Aiako Herria/Euskadi, octubre 2007.

Tothom hauria de passar una nit de la seva vida a Arritxulo, entre boires i escletxes de llum... tot un paradís.

Després d'una nit tranquila, ens vem despertar enming de la boira, i ja despedint-nos del lloc vam topar amb  

aquesta bonica estampa.

Uns dies perfectes.