Cala Montgó/L'Escala, maig 2006.
No hi ha límits, ni falses esperances, tan sols el balanceig que arriba i se'n va, emportant-se les pors i els ressons del què ens envolta.
Els primers raigs de llum em fan palpar la roca, ara el balanceig és dubte i alguna diminuta gota d'esperança.
.Esperança efímera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada