Sota aquest títol, s'ha realitzat una sèrie d'imatges donant una nova funcionalitat a objectes d'ús diari que podem trobar en diferents racons de les nostres vides. Aquests elements s'han extret del seu “àmbit natural” i se'ls ha donat una nova funcionalitat
La temàtica és diversa, però les imatges segueixen un mateix fil conductor: La Descontextualització i la Nova funcionalitat.
En aquestes imatges raó i lògica es barallen i/o s'oposen entrant en un debat de quina de les dues és verdadera. Ja que la raó presenta uns arguments davant la funcionalitat d'aquests objectes i la lògica uns altres. Quina és la certa depèn de l'argument de cadascú.
Darrera aquestes imatges hi ha un clar referent històric. La idea d'aquest treball es desenvolupa a partir d'una current artística: EL DADAISME.
El Dadaisme o moviment "dadà", surgeix a Zurich durant la Iª G.M. com a rebuig a l'histerisisme absurd del món "racional del moment. Els seus seguidors eren persones que s'oposaven a la política, a la guerra, al maquinisme i a la lògica racional.
Expresen la seva visió del món i de l'art a trravés d'una sèrie d'accions destructives, impregnades d'un sentit de l'humor imaginatiu i crític.
els seus màxims seguidors en el camp de l'art són Kurt Schwitters, Stieglitz, Hans Arp i Marcel
Duchamp...En el camp de la fotografia Man Ray n'és el principal representant. El dadaisme però és un moviment que va molt més enllà del camp artístic (pictòric/plàstic). És presenta, també, en la literatura i varis col·lectiu de l'època.
"Fountain", de Duchamp; 1917.
Obra que ha passat a la història com a símbol del moviment dadà.
