Entre aigua salada i neu verge de les altes muntanyes, un allau de circumstàncies i contrasts en molt pocs dies. Descobrint un país que m'enamora dia a dia, ple de riquesa natural i cultural.
El cim de l'Iztaccíhuatl (5000m) i les paradisieques platges de la Costa de Oaxaca (Pacífic).
4 comentaris:
sure, why not!
very nice! hahahahaha
Eis Eva!!!!!!!
Quines fotos tan fantàstiques!!!!!!! A més, mirar-les mentre de fons sona una bona música (no la coneixia, 'sueño con mexico, de Pat Metheny') és genial. Aquestes fotos no són les típiques imatges de Mèxic, aquelles amb terres càlides i gent amb barrets mexicans!
Per cert, això dels barrets mexicans, què ens en pots explicar? Se'n veuen? És un element simplement 'turístic'? Se'l posen en ocasions especials? Al dia a dia? Potser és una pregunta tonta eh... però la resposta és desconeguda per a mi...
És que ja que els tenim a les Rambles de Barcelona, saber-ne una mica més no està malament...
Apa, un petonàs i molta sort!!
Hola Isaac!!
L'incógnita dels barrets!! jo també la tenia!!
Pero de moment encarano he vist cap mexica (no trobo els accents oberts en aquest teclat!), assentat sota una palmera amb un gran barret del tipus Rambles!!
Si que es posen el barret en alguns balls folcklorics, peró no són els típics de colors, són negres i elegants!!
Aixo si, per Cholula el poble on jo visc molts homes van amb barret de palla, vaja com a catalunya fa uns anys!!
En conclusió, el "Gran barret mexica", és més un "souvenir" que res més!
Vols que te'n porti un?¡
Publica un comentari a l'entrada